Rapa nui

Rapa nui és el nom d'una ètnia habitant de la Illa de Pasqua. La denominació de Rapa Nui es va fer posteriorment extensiva per a denominar tant al poble aborigen com al seu idioma i a la illa que habiten. El poble rapanui descendeix dels primers pobladors provinents de la polinèsia. La societat rapanui, era governada pel ariki, amb ascendència atribuída directament dels déus; i estava dividida en tribus i amb classes molt estratificades. Cada tribu ocupava una zona, sempre amb franja costanera. La major part de la població vivia cap a l'interior, al costat de les àrees de cultiu. En el litoral establien centres religiosos, polítics i cerimonials (Anakena, Akahanga) i adoraven als ancestres gairebé deïficats representats pels moai. L'idioma rapanui (vananga Rapa Nui), també cridat pascuense és l'idioma parlat pel poble rapanui en la Illa de PasquaPasqua (Xile), i forma part del grup de llengües de Polinèsia oriental juntament amb el maorí, el rarotongano, el tahitiano, el tuamotu, el marquesano, el hawaiano i el mangarevano. La seva estructura és típicament polinèsia en la qual hi ha més sons vocálicos i un nombre limitat de consonants. Morfològicament, és molt similar al marquesano, mentre que la seva fonologia és molt més semblada a la del maorí.

Foto: Moais en construcció

Actualment l'espanyol és la llengua oficial de la illa i el rapanui està emparat per les lleis des de l'aprovació a Xile en els anys 1990 de la 'Llei Indígena'. Històricament, els primers préstecs es van donar de l'anglès i del francès a partir del segle XVIII a causa de els contactes amb els balleneros i altres tipus de bucs europeus i nord-americans. A partir de la segona meitat del segle XIX s'observa la penetració de lèxic tahitiano ja que aquest idioma era utilitzat en la seva labor catequista pels misionarios i per la repoblació de la illa amb tahitianos i marquesanos després del declivi demogràfic dels 1860-1870 a causa de l'activitat de esclavistas peruans, guerres intertribales i de malalties contagiosas. L'any 1888 marcarà l'annexió de la illa per part de Xile i com a conseqüència la influència de l'espanyol xilè creixerà. No existeixen més de 2.500 parlants de rapanui, 2.000 en la pròpia illa i la resta en el Xile continental i altres parts del món, encara que d'altra banda Du Feu (1996:1) posa la xifra total en uns 2000. Idioma en franca regressió fins a fa poc, en l'actualitat existeix una Comissió d'Estructuració de la Llengua pascuence, que ha elaborat una gramàtica fonamental i un diccionari etimològic. L'idioma rapanui usa un abecedari de només tretze lletres. Manca de termes equivalents a expressions com per favor o perdó. Tampoc posseïx paraules malsonants, pel que quan els illencs s'enutgen o discuteixen recorren als insults en espanyol.